Cos en equilibri

Quan ens parem a pensar què som i quines són les parts que ens conformen, que ens donen vida o sentit en ella, podem pensar que som un cos que es relaciona amb el seu entorn, una ment que ens facilita aquesta relació i un esperit que dóna sentit al mes irracional de nosaltres mateixos.

figura 1Aquesta divisió no ens converteix en tres parts independents. Cadascuna se serveix d'ella mateixa i les altres per existir i evolucionar. Aquests canals de relació multidireccionals resulten complexos de veure, demostrar i entendre però conformen tot el que som. (figura 1)

De tota manera, és fàcil pensar que un mal de queixal ens pot acabar generant malestar si persisteix al llarg del dia i esgotar a nivell mental, que l'estrès laboral pot convertir-se en una contractura a nivell cervical o lumbar, que molèsties estomacals ens canviïn l'humor o que una depressió ens entumeixi el cos. Però això, per què succeeix? Simplement perquè tot el que som està interconnectat. D'una manera o una altra ho està.

Intentarem fer una petita introducció de com i quins són els canals de relació que utilitza el nostre cos físic, mental i espiritual des de la base física; l'empíricament millor demostrable.
figura 2
Un dolor en el peu fa que el nostre cos automàticament generi una sèrie de compensacions precisament per evitar aquest dolor. Si el dolor és en el peu esquerre, buscarem la seva protecció carregant més pes sobre el costat dret. En carregar més pes sobre el costat dret, el maluc s'inclina. Si el maluc s'inclina, la columna també busca una forma d'adaptar-se a l'alteració de la seva base. Tenint en compte que el cap mantindrà sempre en horitzontal la línia dels ulls i per tant el sistema vestibular que gestiona l'equilibri, entendrem que cames, maluc, i columna es distribueixin el treball per protegir-nos del dolor que ve del peu esquerre. Si aquesta molèstia persisteix en el temps, podem acabar compensant-la de manera constant i fins i tot crònica en la resta del cos. Amb total probabilitat després de tres o quatre dies de la molèstia en el peu, si no hem fet res per resoldre-la, apareixerà una contractura a nivell cervical. (figura 2)

Aquesta explicació senzilla és aplicable a totes les molèsties físiques del cos. El nostre cos buscarà les formes necessàries per compensar una molèstia perquè es basa en un principi fonamental: el no dolor. Però aquest principi només és aplicable a curt termini perquè s'espera que sapiguem resoldre la problemàtica ràpidament.

figura 3El dolor és el llenguatge que utilitza el nostre cos per avisar-nos que hi ha alguna cosa que no funciona com hauria de ser, que hi ha un canvi i sempre és una línia que té un punt d'entrada i un altre de sortida. El punt d'entrada és la causa, el de sortida, la conseqüència. El procés de curació sempre ha d'anar directament a la base del problema (la causa), anar solament al punt del dolor (la conseqüència) alleuja momentàniament, perquè la línia del dolor buscarà un altre punt de sortida, una altra manera d'avisar-nos. (figura 3)

Hem de tenir en compte que les compensacions que el nostre cos pot dur a terme han de sortir rendibles energèticament parlant. Han de basar-se en el segon principi que regeix el nostre cos: L'economia. Tot el que fem ha de gastar el mínim possible.

Això no significa que el nostre cos sigui vague per naturalesa, simplement és previsor. Sempre tindrà una reserva per fer un esforç extra. En funció de l'acostumat que estigui gastarà més o menys energia i tindrà més o menys reserves (principi d'entrenament).

L'últim principi fonamental és: L'equilibri. A nivell físic, l'equilibri forma part de la nostra resposta a un entorn marcat per allò que ens acompanyarà des que naixem fins que morim i que ens condiciona al 100%: La Gravetat.

L'estructura corporal formada per ossos, músculs i articulacions contraresta la força que exerceix la Terra sobre nosaltres. Ens permet mantenir-nos de peu, moure'ns i realitzar les funcions cardio-respiratòries, digestives i reproductives.

L'equilibri entès com a punt en el qual la suma de forces és zero no existeix per al nostre cos. L'equilibri és un estat de desequilibri constantment compensat. Per molt estàtics que estiguem sempre hi haurà moviment muscular, fluctuacions sanguínies, respiratòries i digestives.

El nostre organisme, com tots els animals i plantes, està fet per sobreviure, i sobreviure implica sempre moviment. Som capaços de moure'ns més o menys ràpid en funció de les necessitats i l'estructura que ens permet aquests canvis és la respiratòria, ja que aporta a l'organisme l'oxigen que necessiten les nostres cèl·lules per viure.

Aquest sistema implica una quantitat elevada de músculs influint especialment en la forma, funció i distribució del cos. La respiració és l'origen del moviment, la clau de la nostra postura i forma part del nostre estat d'ànim. En una situació angoixant, solem recórrer a respiracions ràpides i superficials i per contra, en una situació d'alleujament solem respirar profundament. Aquest canal físic-mental condiciona la nostra manera de ser. A més, el formar part d'un punt central del cos ho converteix en inici i final de les extremitats i dels seus moviments, encara que no siguem conscients d'això.

El nostre cos, ment i esperit depenen de com respirem.

Com millorar la nostra postura amb la respiració, com influeix en la nostra manera de ser, com podem canviar aquesta última i de quina manera podem aplicar Reiki basant-nos en les sensacions físiques de cada persona són les preguntes que sempre ens fem i ho podem treballar.


jordi

 

 

 

JORDI VIZCAÍNO
Llicenciat en Educació Física, format en Pilates i Terapeuta de Reiki. Director Esportiu d'un Gimnàs i Entrenador Personal. Monitor de Correcció Postural.