Veiem ara l’aura de les persones

Ens situem en una habitació amb molt poca llum, però que puguem distingir les cares de les persones que hi ha. Li demanem a algú que es posi dret, davant d'una paret blanca llisa. No ha d'haver-hi llums que ens distreguin del nostre objectiu, es tracta de relaxar la vista.

Per a veure l'aura hauríem de recórrer a la nostra visió nocturna, com quan caminem en la foscor i ens adonem que veiem millor les coses si no les mirem directament.

Mirem l'espai proper a la part superior del cap de la persona, o l'àrea del coll i les espatlles.

Desenfoquem la vista per a mirar a una zona d'espai en lloc d'una línia fina del mateix. Mentre anem contemplant difusament un espai de 10 a 14 cm. d'espessor al voltant del cap, anem deixant que la llum penetri en els nostres ulls. Hem de deixar que la visió ens envaeixi en comptes de forçar la vista com per a veure nítidament la imatge.

No ho aconseguirem la primera vegada, però insistim en això. Si coneixem a algú que pugui veure l'aura millor, per que d'aquesta manera podrem comparar el que veu cadascun.

És possible que en el mateix moment que ens sembli veure alguna cosa, la visió desaparegui. Hem de també assegurar-nos que al mirar algun punt en la paret no veiem el mateix, que seria l'efecte d'imatge reflexa, que és quan els ulls conserven la imatge. El fenomen aural és molt ràpid i no roman, palpita. Podem veure'l fluir cap avall, pel braç, o llançar un centelleig de color cap amunt sortint-ne del camp. Potser entorn del cos com una boira d'aspecte poc cridaner.

Quan una persona experimenta un fort sentiment, la seva aura en repòs es veu penetrada sobtadament per un altre color i forma relacionats amb el seu estat emocional, que al calmar-se torna al seu aspecte original.

No és convenient perllongar molt temps aquest exercici ja que provoca un gran cansament.